Hola Noelia,

No son paraules, jo en aquets moments sóc l’alcalde de tots els ciutadans de Maçanet, el meu deure es que tothom tingui els mateixos serveis i amb qualitat i et puc assegurar que no pararé fins resoldre el problema de l’aigua del residencial. Porto des de maig lluitant per trobar vies de solucions definitives, el pas de divendres en el Ple extraordinari, és el resultat de llegir i estudiar tots els dossiers, comunicacions, querelles, etc… uns 20.000 folis des del inici investigat per l’advocat del ajuntament, des de l’any 2012 fins maig 2017 . En aquest mes de maig prenc possessió del càrrec d’alcalde i optem per canviar d’advocat i començar actuar per recuperar la xarxa sencera.

Trenta anys de mal servei, però el problema va esser l’any 97 quant es va recepcionar la urbanització i es deixa el servei en mans de la promotora i de Rec Madral. Entenem que era el moment de solucionar el problema…. Amb això no vull anar a buscar culpables però com mínim explicar-te els orígens perquè puguis entendre la complexitat que tenim per recuperar un servei que durant anys l’ajuntament ha permès, ara cal apretar per recuperar la titularitat.

Considerem que no  únicament és important aconseguir que l’aigua sigui apta pel consum humà, sino que també ha de ser apta pel consum domèstic. Volem que la llei s’ampliï i que a banda de que reculli els valors de l’analítica per consum, cal que reflecteixi els valors per al servei  domèstic, que mai acompleix i no és apta, això no ho recull la llei i crec que es la causa principal per la que fins avui no ens permet intervenir el servei. Nosaltres entenem que es tant important el color i l’estat físic de l’aigua com la seva aptitud de apta per consum humà, aquest detall ningú fins avui ho ha posat sobre la taula, ara volem aconseguir que ho sigui, s’ha de tenir en compte i fer-ho valer per intervenir el servei. L’aigua ha de ser apta pel consum humà i pel consum domèstic.

L’any 2016 quant es va declara aigua no apte per consum, es va procedir a iniciar l’ intervenció del servei, aquest fet va quedar frenat en el moment que les analítiques van tornar a sortir correctes. No hauria estat una solució definitiva i tampoc legal en sentit econòmic, ja que si s’intervenia la gestió fent inversions per resoldre el problema, un cop resolt, hauríem d’haver tornat la gestió del servei al gestor privat. Per tant, entràvem en un camí irregular, l’ajuntament no pot fer inversions amb diner públic per resoldre problemes d’un gestor privat. Es a dir intervenir si… però primer s’ha de recuperar la xarxa i servei. Tenint en compte això és fàcil veure que no es pot intervenir el servei de l’aigua si abans no s’ha expropiat.

Les inversions que caldrà fer per reparar una xarxa obsoleta, segons els primers informes que hem encarregat a l’empresa Aintas, han d’ésser per una xarxa pública en aquest cas municipal. Disposem d’ajuts econòmics concedits per l’Agencia Catalana de l’Aigua, que per poder rebre’ls, cal que el sòl on es fa l’ inversió sigui de titularitat municipal. Depenent de les aportacions que rebem de la propietat i el gestor, s’estudiarà per buscar acords o el camí més ràpid i econòmic per a aconseguir la cessió de tots els terrenys que formen part de la xarxa d’alta (pous, dipòsits, canonades fins els mateixos, bombes d’impulsió, telecontrols…) que hauria d’haver estat feta a cost cero i amb condicions.

 

En resum, un Primer pas decisiu en trenta anys.

 

Josep Maria Ciurana

Alcalde de Maçanet de la Selva